Practice/Práctica

A Practice

Many are now losing their loved ones to the Coronavirus in circumstances that intensify the distress. I refer to the fact that they are being prohibited from making physical contact because their loved ones are in isolation. The best that can happen may be to wave goodbye through the glass wondow of a ward, if they are allowed into the hospital at all. This kind of situation is not new. But it has never happened on such a scale and it is becoming more and more common. I would like to offer the following simple practice in the hope that it will help to ease the pain of loss and lessen the sense of impotence and frustration that this situation is creating. It is a practice I have been giving to people over the years who could not be present, for whatever reason at their loved one’s dying.

If you cannot be at the side of your loved one the important thing is to stay connected with them in the heart and trust in this connection to transcend the space that separates you physically. Take all the time you need.

Sit quietly in silence. Put a hand on your heart. Let it breathe and feel the movement under your hand. As you do so give yourself space to express all the stuff that you are holding- your anxiety, your fear, your anger, your sadness, your guilt. If there are strong emotions let them come, along with the tears or whatever.

Now visualize the loved one you are accompanying in your heart. Don’t make any effort. Just let the memories come through. Connect with a beautiful moment you shared with them- a walk in the park, a day by the sea, a meal shared, a conversation, a journey abroad…

Hold these images, or simply just one image in your heart and talk to this person. Tell them the things that are still to be said. If there have been problems between you, make peace. Ask their forgiveness , give them yours. No need to explain or justify. Just make peace.

Wish them well. Send them your love and courage. Visualise yourself stroking their face, hugging them, kissing them. Recall the look in their eyes, hear their voice, remember the touch of their skin, the scent of their body.

Finally, when you are ready, let them go. Wish them well on their journey. Tell them not to worry about those they leave behind. Just accompany them with your loving compassion.

Una Práctica

Muchos ahora están perdiendo a sus seres queridos por el Coronavirus en circunstancias que intensifican la angustia y la tristeza. Me refiero al hecho de que se les prohíbe hacer contacto físico porque estas personas queridas están en aislamiento. Lo mejor que puede suceder puede ser decir adiós a través del cristal de una sala, si se les permite entrar al hospital. Este tipo de situación no es nueva. Pero nunca ha sucedido a tal escala y se está volviendo cada vez más común.

Me gustaría ofrecer la siguiente práctica simple con la esperanza de que ayude a aliviar el dolor de la pérdida y disminuya la sensación de impotencia y frustración que esta situación está creando. Es una práctica que he ido compartiendo a lo largo de los años a personas que no podían estar físicamente presentes durante el proceso de morir de su ser querido por las razones que fueran.

Si no puedes estar al lado de tu ser querido, lo importante es mantenerte conectado en el corazón. Confía en el poder de esta conexión para acompañar a distancia. Tomar el tiempo que necesitas.

Sentarte en silencio. Pon una mano sobre tu corazón. Déjalo respirar y sentir el movimiento bajo tu mano. Mientras que lo haces, dejarte sentir y expresar todas las cosas que estás reteniendo: tu ansiedad, tu miedo, tu ira, tu tristeza, tu culpa etc. Si son emociones fuertes, dejarlas fluir junto con tus lágrimas y tu llanto.

Ahora visualizar a tu ser querido que acompañas en tu corazón. No hagas ningún esfuerzo. Solo dejar llegar a los recuerdos. Conectarte con los momentos hermosos que has compartido: un paseo por el parque, un día en la playa, una comida compartida, una conversación, un viaje al extranjero…

Guardar estas imágenes, o simplemente una imagen en tu corazón y déjate hablar con esta persona. Explícales todas las cosas que aún están por decir. Si ha habido problemas, pide su perdón y dale el tuyo. No hace falta explicar o justificar. Lo importancia es hacer las paces.

Enviarle tu amor y coraje. Visualizar acariciar la cara de tu ser querido/a, abrazarle, besarle. Recordar la mirada en sus ojos, escuchar su voz, el toque de su piel, el aroma de su cuerpo.

Finalmente, cuando estás preparado/a para dejarle ir, acompañándoles siempre con tu amorosa compasión, desearles lo mejor en su viaje. Dile que no se preocupe por los que deja atrás. Asegurarle que estarás bien.

Una Práctica

Moltes persones ara estan perdent als seus sers estimats pel Coronavirus en circumstàncies que intensifiquen l’angoixa i la tristesa. Em refereixo al fet que se’ls prohibeix fer contacte físic perquè aquestes persones volgudes estan en aïllament. El millor que pot succeir és poder acomiadar-se a través del cristall d’una sala, si se’ls permet entrar a l’hospital. Aquest tipus de situació no és nova. Però mai ha succeït a tal escala i s’està tornant cada vegada més comú.

M’agradaria oferir la següent pràctica simple amb l’esperança que pugui ajudar a alleujar el dolor de la pèrdua i disminueixi la sensació d’impotència i frustració que aquesta situació està creant. És una pràctica que he anat compartint al llarg dels anys amb persones que no podien estar físicament presents durant el procés del morir de un ser estimat per les raons que fossin.

Si no pots estar al costat del teu ser estimat, l’important és mantenir-te connectat en el cor. Confia en el poder d’aquesta connexió per a acompanyar a distància. Prendre el temps que necessites.

Asseure’t en silenci. Posa una mà sobre el teu cor. Deixa-ho respirar i sentir el moviment sota la teva mà. Mentre que ho facis, deixar-te sentir i expressar totes les coses que estàs retenint: la teva ansietat, la teva por, la teva ira, la teva tristesa, la teva culpa, etc. Si són emocions fortes, deixar-les fluir juntament amb les teves llàgrimes i el teu plor.

Ara visualitzar al teu ser estimat que acompanyes en el teu cor. No facis cap esforç. Només deixar arribar els records. Connectar-te amb els moments bells que heu compartit: un passeig pel parc, un dia a la platja, un menjar compartit, una conversa, un viatge a l’estranger…

Guardar aquestes imatges, o simplement una imatge en el teu cor i deixa’t parlar amb aquesta persona. Explica’ls totes les coses que encara estan per dir. Si hi ha hagut problemes, demana el seu perdó i dóna-li el teu. No fa falta explicar o justificar. La importància és fer les paus. Enviar-li el teu amor i coratge. Visualitzar acariciar la cara del teu ser estimat/a, abraçar-li, besar-li. Recordar la mirada en els seus ulls, escoltar la seva veu, el tacte de la seva pell, l’aroma del seu cos.

Finalment, quan estàs preparat/da per a deixar-li anar, acompanyant-li sempre amb la teva compassió amorosa, desitjar-li el millor en el seu viatge. Diga-li que no es preocupi pels que deixa enrere. Assegurar-li que estaràs bé.